EL POEMA
No vull parlar-te de flors ni de cap
vers en concret, malgrat haver estat
parit amb una rosa –talment tu,
arrelada en la sang.
Si de cas, l’ompliria de tendresa,
de imatges de la teva orografia
voltant-me els corriols de la memòria.
Parlem-n’he doncs tu i jo, junts, dolçament,
de l’enfilall de síl.labes comptades
pessigollant-te els ulls:
Poema, pell de paper pigallada
de lletres i quimeres, blanca i nua.
Carícia vestida de paraula.
Mirall cercant la imatge en qui l’escolta. Tu.
És també el magatzem on s’hi amunteguen
esborranys d’un mateix, aquells projectes
d’home que, no saps gaire bé el perquè,
no has arribat mai a ser plenament.
Bé, i em preguntaràs per les raons
de tanta xerrameca a mig camí
entre el pur desgavell i la metáfora.
Sincerament, no trobo cap resposta
persuasiva, més que l’argument
–cert, malgrat tot- de saberme abocat
en el balcó on tu ets els verds i els blaus de l’aire.
Allá por el año 2005 leí este bellísimo poema tuyo,
No necesité conocer tu lengua para que me emocionara y te lo comenté.
De inmediato tenía en mi ordenador la traducción. No me había equivocado, volvió a emocionarme. Hoy lo guardo en la carpeta de preciosos recuerdos.
Hice míos estos versos de la segunda estrofa que aquí pongo en español para deleite de mis compañeros de este querido foro, donde tantos momentos inolvidables tengo vividos.Hablemos pues, tú y yo, juntos, dulcemente,
del rosario de sílabas contadas
cosquilleándote en los ojos:
Poema, piel de papel moteada
de letras y quimeras, blanca y desnuda.
Caricia vestida de palabra.
Espejo buscando su imagen en quien lo escucha. Tú.
Está siempre tu esencia dando vueltas por aquí, querido compañero. Es imposible entrar a Metáforas y que no acudas a mi memoria, aunque sea unos segundos, de manera inconsciente, pero pasas por mi corazón.mariaValente
7/8/2011